El final del verano
- X.Rotger
- 10 sept 2017
- 2 Min. de lectura
Escric aquestes quatre retxes amb la melodia de la pluja i vent de fons, una pluja típica de finals d'estiu, que em recorda que ja estem endinsats al mes de Setembre, i, amb ell. el final de l'Estiu meteorològic molt a prop. Amb el silenci que me dóna l'Alimrante Collingwood, em venen records de finals d'Estiu de fa ja uns anys, un final d'Estiu que coincidia amb el final de Festes de Gràcia de Maó i la tornada a l'escola. Era temps de carregar es Renault 12 fins els topes i partir des de La Recueja, petit però encantador poble d'Albacete, cap a Barcelona o València, per agafar el vaixell de tornada a sa Roqueta estimada, després de passar gairebé un parell de mesos de vacacions amb sa familia materna.
Arribava el moment de retrobar-se amb els companys d'escola, dels que no havia sabut res en tot l'Estiu. No podíem ni tan sols enviar-nos Whatsapps amb ells, perquè el més semblant a enviar un missatge escrit que coneixíem en aquella època, era tirar a la mar un bòtil de vidre, amb un paper a dintre. En la retrobada amb companys i amics de l'escola ens contaríem el que avui en dia es conten pels mòbils, les batalletes viscudes al llarg dels més de tres mesos de vacances escolars. Tot açò és impensable avui en dia. Les noves tecnologies farien que estiguessin tot el dia amb el Whatsapp, Facebook o Twitter, contant als amics que és de les nostres vacances. Ni un detall se'ns escaparia. Les noves tecnologies han duit moltes coses bones, jo en som un fidel fan d'elles, però, sense dubte han fet que es perdi aquella màgia de la retrobada amb el teu millor amic.
Mentre record aquells anys amb nostàlgia, em ve a sa ment una mítica frase de finals d'Estiu dels anys 80, "Chanquete a Muerto!!!" i sa cançó que donava per acabada sa recordada serie "Verano Azul", "El final del verano". Les aventures del vaixell "La Dorada" i els recordats Chanquete, Julia, Piraña, Pancho i companyia havien omplert moltes estones de les nostres vacances. En el fons cada un vivia el seu particular "Verano Azul", i cada un el vivia a la seva manera. Ara que ha passat la Mare de Déu de Gràcia, "Verano azul 2017" ha acabat, i amb ell un munt de vivències viscudes al llarg d'aquets mesos de bon temps. Arriben les primeres pluges, les primeres refrescades i les primeres tramontandes, que deixaran enrera el temps de platja i ens recordaran que ens encaminem cap a la rutina hivernal menorquina amics lectors.
Potser, és hora de què tornin a ressonar aquelles velles notes del Duo Dinámico.. El final del verano, llegó y tu partirás... Risoabraçada amics lectors.
Comments