Que boig el món

Que boig el món, que no té cap sentit, i em fa pensar, no sé què hi faig jo aquí. Així comença una cançó dels Lax'n'busto, i quanta raó té. Vivim a un món de bojos, un món ple de desigualtats, un món ple d'injustícies, un món en el qual no té cabuda el tercer món. No aconseguim esborrar del mapa la gent que fa mal, en qualsevol de les seves versions. El món està fet pels rics, de fet son ells els que manetjen els fils del nostre terrat, vivim a expenses del capritx d'un governant corrupte o de què un president d'una gran potència li pugui passar pel cap pitjar un botó que esborri qualsevol presència vital al nostre planeta. Vivim amb la contradicció que és el propi "primer món", el que crea monstres, com si d'el mateix Frankenstein es tractés, que després se li tornen en la seva contra. El nostre món és aquell en el que es mata en nom d'un suposat Déu, si si, com es ve fent des de temps immemorials, el que passa és que ara toca a Occident patir les conseqüències d'una religió llunyana. La història es repeteix, el que passa és que ara s'ha tornat en la nostra contra, el que oblida Occident és que a aquest món, per desgràcia, no és el mateix morir a Londres, París o Barcelona, que a Siria. Occident també oblida que un dia els refugiats eren alemanys, francesos o espanyols, però ara els siris no són el mateix. La memòria dels suposats països del primer món és selectiva i egoista. Pens en el diferent que seria aquest món amb justícia social i igualtat d'oportunitats siguis d'on siguis, en el que les religions no siguin un motiu d'enfrontament, sinó de germanor, en el que el fet de néixer a un lloc o s'altre no condicioni el teu futur. Açò només es podrà aconseguir fent que tots i cada un de nosaltres faguem del nostre món particular, un món millor. Governem el nostre vaixell particular, navegant a contra vent, de cara al vent, amb mar de fons i onades, però sense res a perdre, sempre refent el nostre camí. Rebelent-mos contra els qui volen governar el nostre destí. Mentre sonen les notes d'aquesta cançó pens que aquest és el món que ens ha tocat viure, i sí, aquest món està boig, però és el nostre, i és el millor d'entre els possibles.