Els dies passen, no hi ha rès etern

X.Rotger
4 sept 2017
2 Min. de lectura

"La tardor ha arribat, començo a tenir fred, les hores s'hem fan curtes i aquests temps són molt incerts, que la vida va de pressa i sento com s'escapa de les mans." Engeg aquestes 4 retxes amb un fragment de la cançó dels "Sau", "Poemes i promeses". Aquest fragment em ve, com es diu en castellà, "como anillo al dedo". Amb el final de ses Festes de Sant Lluís i Sant Lluisset, s'enceta una nova època de l'any, la tardor, tot i que queden uns dies perquè arribi de manera oficial. La vida va de pressa, diu s'altra part del fragment, i més quan es tracta de viure moments i dates assenyalades com ses que hem viscut els darrers dies. Sembla que era ahir que penjava sa bandera de Sant Lluís a la façana de casa i ja han passat més de dues setmanes, ara arriba s'hora de despenjar-la. Una bandera que, com desenes i desenes de façanes, ha mostrat l'orgull de sentir-se lluisser, una bandera que ha anunciat a visitants que estèiem en festes. Ara mantindrà aquest orgull lluisser en s'intimitat de cada casa i de cada persona, en uns casos plegada a dins un calaix, en d'altres penjada a algun lloc especial de sa casa. Aquest darrer cap de setmana hem viscut les Festes menors de Sant Lluisset, unes festes entranyables pels lluissers, allunyades de les aglomeracions de l'anterior cap de setmana, unes festes a on petits i grans poden gaudir dels cavalls de més a prop. Són unes festes familiars, per la gent del poble, tenen un "algo" que les fa especials. Hem sentit les darreres notes del Jaleo i Ses Canyes d'enguany, unes darreres notes que marquen la fi de festes, i l'inici d'una altre etapa de s'any. Sant Lluís recuperarà a poc a poc sa calma tradicional que caracteritza al poble, potser massa calma, tema que dóna per un altre escrit. Els fillets i filletes es prepararan per a l'inici d'un nou curs, els no tant fillets acabaran la seva època de vacances uns i la seva època de feina estival els altres. Tornarem a ses rutines de s'hivern. Els darrers tutistes que ens visiten donaran pàs al vent del nord, aque anirà anunciant l'arribada del fred. És hora d'encarar nous projectes, noves il·lusions i de continuar amb allò que vam deixar a mitges allà per Sant Joan. És hora d'afrontar-ho amb ses forces que ens han donat aquests intensos dies, tot esperant que es dia es torni a fer més llarg, guanyant terreny a sa nit, anunciant-nos així l'arribada, un any més, de ses nostres festes, i com no, de tornar a lluir amb orgull l'esperit de ser lluisser, en la que, un any més, penjarem, tot orgullosos, la nostra bandera a finestres i balcons de Sant Lluís. Pero no oblidem una cosa, com diu un altre cançoó dels "Sau", "Els dies passen, no hi ha rès etern". Així que visquem cada moment, cada minut i cada dia sense voler frissar massa, perque de vegades volem fer correr el rellotge més del que ja correr i ens perdem moments i instants únics que ja no tornaran. Com diu una altre cançó, en aquest càs dels "Lax'n'busto". "Cada instant és unic i no se repetirà".